Història

Esments més significatius per conèixer alguna cosa més de la història de la població apareixen en el segle XIV i en el XVII. L’any 1316 Ultramort passà a formar part del terme del castell de Rupià, castell que aleshores estava posseït pels bisbes de Girona.

La seva dependència va durar molts segles, però també se sap que en el segle XVII Ultramort, conjuntament amb Parlavà, formava part d’una batllia que tenia com a cap Rupià.

Ultramort tenia un castell situat al nord de la plaça, entre el raval del carrer de Figueres i del carrer de Torroella, damunt un pujol de formes suaus. Aquesta fortalesa anomenada popularment el Castell de Finestres té una història força desconeguda.

Una característica del poble d’Ultramort és que no té poblament disseminat. La seva població s’aplega al voltant de l’església i es perllonga amb dos ravals.

Igual que molt altres pobles rurals de l’Empordà, Ultramort comença a augmentar la població al llarg del segle XVIII. L’augment demogràfic iniciat en el segle XVIII continuà fins a mitjans del segle XIX en què assolí els 340 habitants l’any 1857. Malgrat l’assoliment d’una certa importància demogràfica, és precisament en aquests anys quan Ultramort perd la seva independència municipal i resta agregat al municipi de Foixà, independència que veuria recuperada entre els anys 1920 i 1930.

Tanmateix, d’ençà que assolí la seva independència la pèrdua de població ha estat constant al llarg de tot el segle seguint la tònica de despoblació dels pobles rurals en favor de l’expansió de les viles més industrials i turístiques.

Ultramort encara té avui una població dedicada totalment a l’agricultura i la ramaderia. La cria de bestiar boví i porcí, estabulat en granges, també ha anat augmentant en els darrers anys i ha esdevingut una activitat primordial.

També cal esmentar que a Ultramort havia existit ja fa molt un petit estany, avui dessecat, tal com indica el nom del pla de l’Estanyol, al sud-est del terme al límit amb Parlavà.